La pilota és un esport que sol passar de generació en generació. Normalment, els pilotaris que juguen ara solen tindre un pare, un tio o un avi que jugava o mirava molta pilota al poble. En canvi, hi ha altres joves jugadors que són captats mitjançant els bons programes que ofereix la Federació de Pilota Valenciana de formació en escoles o en trobades de pilota.

En el cas d’Álvaro Mañas, va ser a un campament amb uns 10 anys on es provaven diferents esports i, com no podia ser d’altra manera a Vila-real, poble de pilota amb solatge, estava el nostre esport autòcton entre ells i Mezquita com a monitor. “Va ser l’únic esport que em va enganxar de veritat. Havia provat el futbol, el tennis, la natació i altres esport i cap em va agradar tant com la pilota”, reconeix Álvaro Mañas.

Vaig provar, vaig veure que se me donava bé i que m’agradava molt i clar, amb Mezquita com a entrenador, tot ha sigut un plaer

Amb la pilota al cap després del campament, va cridar a Mezquita per apuntar-se a l’escola de pilota del poble. Des d’eixe moment ja no s’ha separat. “Vaig provar, vaig veure que se me donava bé i que m’agradava molt i clar, amb Mezquita com a entrenador, tot ha sigut un plaer. És com mon pare, es el meu ‘fadrí’ en la pilota i el que més oportunitats em dona. És el millor”, assegura el mitger de 19 anys.

La pilota va ser un divertiment al principi, però amb el pas dels anys i les millores ensenyades per Mezquita, Álvaro ha anat desenvolupant-se com a mitger i en els últims temps ha donat el salt al segon escalafó del món professional. “En un inici em divertia molt i era un hobby. Ara també ho és però veig més prop el somni de ser pilotari professional”, afirma Mañas.

A poc a poc, se va fent un lloc en el món professional. No en va, al mes d’abril va guanyar la Lliga 2 fent parella amb Diego d’Onda. Ara està jugant la Copa 2 al mig junt amb Pablo de Borriol i Ulisses però fa només dos mesos que va eixir d’una lesió a l’articulació acromioclavicular del muscle i encara no es troba al seu millor moment i està agafant ritme de competició.

Entre primera i segona hi ha un escaló molt gran. Pense que les oportunitats arribaran

“Ara a la Copa depenem d’altres per a passar. No he tancat tants quinzes com haguera volgut. Entre primera i segona hi ha un escaló molt gran. Pense que les oportunitats arribaran com al Diputació de Castelló, que vaig estar de punter en equip amb De la Vega, però tan de bo ens donen més oportunitats al mig en el dia a dia per anar agafant eixe ritme de competició que hi ha a l’elit”, ressalta el vila-realenc.

Mezquita com a mentor i Grau com a referent

Amb la Lliga 2 baix del braç com a títol que estrena el seu palmarès professional, Álvaro somnia amb consolidar-se a l’elit com a un pilotari diferent. Un d’eixos que busca més els colpejos, la careta, l’escala i el preciosisme, en general. Que li troba les cosquerelles als rivals. Tot ensenyat pel tres voltes campió de la Lliga, Mezquita (2004, 2005 i 2006), i amb Grau com a referent al mig, com a únic mitger que ha aconseguit l’Individual, el somni més llunyà però més desitjat pel jove pilotari.

Encara em queda un escaló prou gran de pujar per a consolidar-me en la primera lliga. Ja ser professional és un somni i, a poc a poc, anar complint els altres, com ser campió Individual com Grau

“M’agradaria preparar-me bé per a l’Individual, crec que he de millorar molt la meua esquerra però sóc un pilotari que m’agrada fer bons colpejos i jugar a buscar el forat del rival. Encara em queda un escaló prou gran de pujar per a consolidar-me en la primera lliga. Ja ser professional és un somni i, a poc a poc, anar complint els altres, com ser campió Individual com Grau i fer història. Voldria ser el Tonet de l’escala i corda”, finalitza Álvaro Mañas.