Soro III passa a ser llegenda viva de la pilota

Soro III vestirà de roig i xafarà les lloses d’un trinquet per última vegada. Ho farà aquest divendres al seu trinquet predilecte, el de Vila-real, on també resideix. La seua última partida la jugarà amb Nacho, el mitger que li ha acompanyat en els seus últims títols enguany, i tindrà a la contra a José Salvador, Salva de Massamagrell i Bueno de Meliana.

“És el trinquet on millor rendiment he donat. Sempre m’he sentit com a casa des que als 17 anys vaig començar a anar i em feia goig acabar ací. He tingut la sort que he pogut demanar els pilotaris que volia que m’acompanyaren en aquest adéu i tinc ganes de que arribe”, comenta Soro III, entrevistat per Yosoynoticia.es unes hores abans de la seua retirada.

Han sigut més de dos dècades d’estar al màxim nivell. La pressió és molt alta quan la gent sempre espera una victòria i el temps dedicat, ha passat factura. “Són molt anys de sacrifici, de moments complicat per limitar el meu temps amb família i amics. Done molt de valor al temps i ara vull temps per a mi i per a practicar altres esports com a oci”, assegura el guanyador de sis Individuals.

No obstant això, Quico, el seu nom de pila, ja que el sobrenom de Soro ve de família, es retira orgullós del camí i d’allò aconseguit. “Me’n vaig satisfet, no se me queda cap somni sense complir. Estic a un bon nivell encara i amb Nacho, hem pogut guanyar Copa i Mestres i anar-nos contents, però l’esportista professional té data de caducitat i la meua ha arribat”, explica el rest de 38 anys.

No en va, Soro III es retira amb un palmarès envejable, que ha completat amb els dos últims grans tornejos que ha disputat i guanyat de la mà d’un formidable Nacho. “Quan em van ficar amb Nacho a la Copa, sabia que tenia el millor company possible, també pel seu caràcter. Ara mateix és el que marca més diferències”, comenta del seu mitger el divendres.

“La cabra tira al monte i quan vaig jugar amb Nacho, sabia que podia competir, que m’agrada molt. Encara així, estic cansat ja de la pressió del món professional i tinc ganes de que siga ja el divendres perquè serà un últim dia molt especial després de més de vint anys jugant a pilota professional”, afegeix el genial rest de Massamagrell.

Continuarà vinculat amb la pilota

Soro III continuarà lligat a la pilota, però des d’una vessant més formativa. Treballa per a la Federació de Pilota Valenciana i complementa la seua formació acadèmica en Activitats Físiques i Esport i en Gestió Esportiva amb la seua experiència en pilota per transmetre els millors valors i coneixements als xiquets i xiquetes que s’inicien al món de la pilota.

Tot i això, no li han faltat ofertes per a continuar jugant fora del món professional. “M’han cridat per a jugar a galotxa però he dit que no, necessite agarrar distància quant a jugar a pilota valenciana. Vull gaudir de l’activitat esportiva sense eixa pressió d’haver de guanyar sempre”, incideix un jugador que també ha guanyat una Lliga, dos Copes i quatre Mestres.

El rest de l’Horta Nord, ha viscut lligat a la pilota valenciana tota la vida. La seua família gestiona el Trinquet del Tio Pena de Massamagrell i des dels 13 anys ja estava jugant a pilota i compaginant-ho, en aquell moment, amb el futbol on jugava amb el seu germà a l’equip del poble.

Després de tota una vida sentint rodolar la pilota, Soro III deixarà definitivament les lloses del trinquet i ho farà amb records inesborrables. “Les finals dels Individuals són els millors records que m’emporte perquè sempre havia volgut estar ahí des que mon pare em portava a Sagunt a veure les finals de Genovés contra Sarasol”, raona.

“Somniava amb estar ahí i ho he aconseguit moltes vegades, així que me’n vaig feliç, no em queda més que donar-li a la pilota”, finalitza un Soro III que des del divendres serà un mite en pilota. Un jugador que serà recordat durant dècades pel seu formidable joc però també per la seua humilitat i honorabilitat dins d’un trinquet.