El raspall femení apuja el nivell. Acostumats a veure Victoria i Mar de Bicorp en la part més alta dels pòdiums dels campionats importants de raspall femení, sorprèn el que va passar el diumenge al Trinquet d’Alzira on s’enfrontaven sis pilotaries que van oferir una gran final al públic assistent, que va omplir el recinte riberenc.

La jugadora de l’Horta Nord va vestir de roig junt amb Myriam i Júlia. Es van enfrontar al trio blau format per Aida de Moixent, Fanni de Beniarbeig i Marina d’Algimia d’Alfara en una partida que va resultar dauera i es va decidir, en part, per la reballada inicial, que va caure de costat roig. Al remat, 25 per 20 per a les de roig i sis pilotaires que van deixar un gran nivell de joc després d’hora i mitja de final.

Vull guanyar un Individual, crec que podré plantar cara a Mar i a Victòria, encara que les més joves venen molt fortes

“Va ser una partida molt renyida. Vam guanyar també gràcies a que ens va eixir la moneda en la reballada perquè vam guanyar tot els jocs des del traure”, analitza Irene, recent campiona d’un dels tres títols més importants de pilota valenciana amb només 19 anys. La rest de Massamagrell ja no es posa límits.

“M’encantaria arribar a una final d’Individual i guanyar-la. Sé que és molt difícil pel joc que fan Mar o Victoria però em veig amb possibilitats de créixer i plantar-les cara” comenta la jugadora qui afegeix que la clau de l’èxit del seu equip en la Lliga Caixabank ha estat en “la compenetració” de les tres pilotaries.

“Era la primera vegada que jugàvem juntes i som de diferents generacions però ens hem sabut ajudar molt bé entre nosaltres, hem fet un gran equip i estic molt contenta de l’adaptació que hem fet al joc de cada una. Més que per la victòria final, que també, estic contenta per l’equip que hem aconseguit formar”, assegura la pilotari.

Myriam era la més veterana, amb 23 anys, i ha sigut qui ha posat el cap per ajudar a centrar-se en la partida a Irene i a Júlia, de només 16 anys. “Sóc una jugadora massa impulsiva i em poden traure fàcil de la partida, Myriam ha sigut clau per millorar”, incideix Irene, qui agrega que “l’ajuda psicològica que ens ha donat a Júlia i a mi ha estat definitiva per a mostrar eixe nivell”.

La nova campiona de Lliga és una jugadora exigent amb sí mateixa i és conscient de que encara li queden moltes coses per millorar per l’edat que té. “Puc millorar amb l’esquerra i també la meua raspada i, sobretot, a nivell psicològic, que a voltes me’n vaig de la partida i em costa tornar”, assenyala la rest.

Irene entrena amb Adrián de Museros, un gran pilotari, sobretot en frontó i comparteix poble amb Soro III, mític rest que es retira aquesta setmana. “És un referent per a mi, de xicoteta l’he vist en moltes finals de l’Individual i sempre l’he admirat molt. Ell també ve a veure’m jugar, ens duem molt bé i tenim un caràcter paregut dins del trinquet, per això m’ajuda”, conta Irene Badía.

La jugadora de Massamagrell ja compta amb el seu primer gran títol en les seues vitrines i tornarà l’any amb les piles carregades i la confiança pels núvols. “L’any que ve voldria millorar les semifinals de l’Individual i créixer com a jugadora per poder estar entre les millors rests”, finalitza Irene.