Sense que ens adonem compte per la quotidianitat i el mundanal soroll, la pilota valenciana està, a poc a poc, fent-se un lloc entre els esports més rellevants de la nostra societat. “Enguany no està sent un no parar d’entrevistes”, comenta Adrián López, Murcianet dins del trinquet quan aconseguim parlar per telèfon.
El pilotari ho està mereixent. Segona Lliga Caixabank consecutiva. La primera, de punter representant a la Llosa de Ranes. Per a la segona ha repetit ajuntament però no companys. Enguany han sigut Iván al rest i Ricardet II a la punta qui li han acompanyat durant quatre mesos fins al triomf.
Diuen de broma que sempre vinc amb autobús al trinquet
Qui també li ha seguit per tot arreu de la geografia valenciana han sigut els seus fidels seguidors. “Diuen de broma que sempre vinc amb autobús”, comenta Murcianet en to graciós. El pilotari de Castelló, que va aprendre pilota a l’escola de Càrcer, és també membre de la filà Shamataris del poble de la Ribera Alta.

L’estima que li tenen i els seus èxits com a pilotari professional han fet que siguen molts d’ells i elles qui hagen decidit seguir-lo durant bona part de la Lliga Caixabank. El nivell que demostra en cada partida i la seua joventut fan pensar que puga ser un pilotari que puga marcar època al mig. A ell, ambició i ganes, no li falten i, per ara, tampoc públic.
Vull estar entre els tres millors mitgers, ser un pilar al mig i continuar progressant
“Vull estar entre els tres millors mitgers, ser un pilar al mig i continuar progressant. Tinc molt de marge de millora. Tindre el suport de tanta gent et dóna alé per estar encara més dins de la partida. Quan vaig guanyar em vaig anar a celebrar amb ells, s’ho mereixien, va ser brutal”, assegura.

El sacrifici recompensat
El punt d’honor i el caràcter que té, plena escales però a vegades li podien jugar una mala passada. Ell en va ser conscient i va decidir preparar la temporada amb un nutricionista i el seu preparador físic, Pau, amb qui ha polit moltes coses. “Gràcies a totes les hores que ha perdut amb mi, ara estic on estic però sé que encara sóc jove i em queda molt que millorar”, indica.
A la final del passat diumenge, Iván, Murcianet i Ricardet es van posar amb 20 per cap per davant però, quan tot pareixia de cara. L’equip de Vercher, Lorja i Nèstor va aconseguir empatar la partida i minvar la moral del de Llosa de Ranes. No obstant això, el trio a les postres campió va saber refer-se i anotar-se els dos últims jocs a una partida que va ser digna d’una final pel nivell mostrat.
Si ens guanyaven havia de ser per joc, no perquè ens eixirem de la partida
“Pensava que no podia ser que ens acabaren remuntant. Si ens guanyaven havia de ser per joc, no perquè ens eixirem de la partida. Els jocs van estar molt renyits, en tots menys en un vam tindre Val els dos equips. Ells van fer el seu primer joc i es van vindre amunt, però vam parlar de que eren els mateixos que abans, vam temperar els nervis i ens vam poder endur la Lliga”, recorda el pilotari de 20 anys.
Un títol que des de fa quatre mesos ja parlaven que mereixien. “Al final sí que li ha tocat a Ricardet”. Pareixia una premonició. Els tres estaven convençuts malgrat que van tindre que xapar moltes boques al principi, com deia Iván al febrer. Ricardet II ha guanyat de nou en any imparell i Murcianet s’ha acostat a l’olimp dels mitgers de raspall un poc més. El camí per davant és ben llarg.





