Hilari: “No sé viure sense la pilota, sempre vull més”

La pilota valenciana li corria per les venes a Hilari des que va tocar per primera vegada un carrer de pilota. Son pare jugava al Club de Pilota de Beniparrell, la seua localitat natal. Mai l’havia dut a les partides perquè encara tenia 7 anys, però aquell dia va anar perquè no tenia amb qui deixar-lo i es va enganxar des del primer moment.

“Jo no ho recorde bé, però sempre m’han contat que aquell dia, quan va acabar la partida, vaig agarrar una pilota i vaig començar a jugar contra la paret. Carlos Costa em va veure i li va dir a mon pare, que ja era del club, que em portara a l’escola. Fins eixe moment feia altres esports, però des dels 7 anys no he volgut parar de jugar”, assegura Hilari Vázquez.

El pilotari beniparrellí va créixer amb un equip d’amics. Sempre formava equip amb Jorge, Luis i Adrián sota l’entrenament de Carlos Costa. Van començar en raspall. “Al principi no teníem molta idea, perdíem partides, però ens encantava entrenar junts i érem molt competitius. Vam passar a la galotxa. Ens va costar acoblar-nos al joc per dalt, però als 11 o 12 anys vam guanyar el nostre primer Corte Inglés de la categoria. A partir d’ahí ja no perdíem. És l’equip amb què més i més a gust he jugat”, conta el pilotari de 23 anys.

Amb treball i entrenament, continuaren la seua senda guanyadora en la galotxa fins que als 13 o 14 anys van anar amb Carlos Costa al trinquet d’Alcàsser. “Allí vam pujar el nivell, vam aprendre a col·locar-la, a que la força no servia tant si no va on ha d’anar. Jo ja veia que m’agradava molt i que volia dedicar-me a la pilota”, recorda Hilari.

Al poc temps, ell es va apuntar a Rendiment, el programa de la Federació de Pilota Valenciana per a formar pilotaris futurs i va deixar de jugar tant amb els seus amics, que s'ho van acabar deixant als pocs anys. “M’entrenava Pigat en aquell moment. Jo venia de la galotxa i tenia moltes ganes de créixer. Als 15 o 16 vaig començar amb les partides de juvenils i, a poc a poc, anava jugant amb gent més major”, explica el mitger.

Ara, assentat al món professional com a un dels millors pilotaris al mig amb només 23 anys, vol demostrar que pot mantindre el nivell durant moltes temporades i continuar jugant, competint i creixent com a pilotari. “Estic fent un gran any, ara és el moment d’enfrontar-me als millors, de provar que puc jugar contra Nacho, que per a mi està un punt per damunt de la resta perquè decideix partides. Espere que em queden molts anys, jo veig que puc tindre un bon futur si em respecten les lesions”, apunta l’esportista de Beniparrell.

Un somni Individual

Com molts pilotaris des que són xicotets, per a ser el millor dels pilotaris se somnia amb guanyar un Individual. Encara que sempre ha sigut un somni més de rests, hi ha molts mitgers que també voldrien emular a Grau en l’escala i corda o a Tonet IV en raspall i ser campió Individual. És el cas també d’Hilari, que tot i això, sap que és un somni encara llunyà i també se centra en el futur més immediat.

“M’agradaria molt guanyar un Individual. És un somni per al que em queda molt encara, ara em centre en guanyar la pròxima Lliga si em donen l’oportunitat de jugar al mig, que ja seria un dels màxims somnis jugant com a mitger. L’Individual ja s’abordarà quan toque, jo sempre busque el següent repte i aconseguir eixe seria el màxim en la pilota”, finalitza Hilari.