La pilota valenciana és un esport per a qui sap esperar la seua oportunitat. I per a qui l’aprofita. Des que era un xiquet, José Martí, més conegut en el món de la pilota com a Peluco, anava tots els dissabtes a veure la mítica partida del dissabte del Trinquet de Pelayo. Amb el trinquet sempre ple de gom a gom, hi havia més temps per a les travesses i els xiquets podien jugar un poc a les lloses mentre que apostaven.

Es van ajuntar un bon grapat de xiquets de diverses edats que s’arrimaven durant la setmana a entrenar al Trinquet de Pelayo perquè eren de la zona i havien mamat la pilota des de xicotets. Noms de sobra coneguts per a qualsevol aficionat de la pilota com Grau, Pastor, Solaz, Fredi, Tino, Serrano, Pedro el Zurdo, Miguelín o Víctor eren alguns dels xavals que acompanyaven a Peluco a entrenar a Pelayo baix les directrius del gran Rovellet, el mestre de tots.

Arturo Tuzón em va dir que anava a jugar jo amb Grau perquè no hi havia cap altre

“No tots teníem la mateixa edat. Per exemple, Fredi ja estava retirant-se quan nosaltres entràvem. La il·lusió era poder jugar una partida del dissabte algun dia i estar en els grans cartells. Amb 19 anys, Arturo Tuzón, que era qui gestionava el trinquet en aquell moment, em va dir que anava a jugar jo la partida del dissabte junt a Grau perquè no hi havia cap altre”, explica Peluco.

El expilotari de 48 anys, va saber esperar pacient aquella oportunitat i la va gaudir junt a Grau, company d’entrenaments i, en aquell moment, mitger referència de l’escala i corda. A partir d’eixe moment va començar a fer-se un lloc en partides més destacades i tot va ser per saber esperar el seu moment. Com li ha passat ara de nou. La història es repeteix.

“Sé que van negociar amb altres trinqueters com ara Ribera o Pedro, però ells per una raó o altra, no han arribat a un acord. Agraisc molt la confiança que José Luís López ha depositat en mi perquè ser trinqueter de Pelayo serà un plaer. Pelayo és ma casa i sempre ho ha sigut. Porte una setmana ací i ja tinc moltíssimes idees perquè la Catedral torne a ser el que era quan jo era xiquet”, comenta el flamant trinqueter.

Vull aconseguir que anar al trinquet de Pelayo siga una altra activitat a fer el dissabte de vesprada a València

De nou ha sabut esperar el seu moment i, de segur, que l’aprofitarà. Qui el coneix sap que és un cul inquiet i sempre està tramant alguna nova idea. Com a amant de la pilota, adora explicar-li el joc típic valencià als nouvinguts al trinquet i té clar quin és el seu objectiu inicial: “Vull aconseguir omplir el trinquet perquè la gent de la ciutat de València conega l’esport. Que vinguen i s’enamoren de la pilota. Que siga una altra activitat a fer el dissabte de vesprada a València”, assegura Peluco.

Experiència no li falta

José Martí ‘Peluco’ ha aconseguit portar a bon terme dos trinquets com el de la Pobla de Vallbona i el de Vilamarxant. Hui per hui, dos trinquets habituals de les grans partides dels campionats importants i que porten molt bones partides en el dia a dia. S’ha notat la seua mà especialment en el cas de Vilamarxant, on ha treballat més d’una dècada.

Vilamarxant duia set anys parat quan vaig arribar, però vam fer partides tots els divendres fins que vam aconseguir que fora un trinquet important

“Jo vaig anar al Trinquet de Llíria a demanar feina com a trinqueter. Quan estava allà em van cridar des de Vilamarxant. Allà hi havia molta afició, però era un trinquet que, en aquell moment, duia 7 sets parat. Poquet a poquet vam fer partides tots els divendres fins que vam aconseguir que fora un trinquet important. Ara la il·lusió està intacta a Pelayo perquè em sent a casa. És un projecte que em crec i que lluitaré per fer créixer”, conclou Peluco.