Pere Roc II: “De cara a 2025 tornaré a preparar-me com en 2017 i 2018, quan millor estava de forma”

Rodrigo Sebastià porta la pilota en la sang. El seu avi, a qui no va poder veure jugar, es deia Pere Roc i era de Sella, un poble amb molta tradició de pilota. Sa mare, directora de l’AMPA del seu col·legi, l’Ausiàs March de Benidorm, va proposar fer una extraescolar de pilota i allà es va apuntar amb els seus amics d’escola.

En estiu, a més, anava a Sella i jugava junt a Pablo de Sella, el seu germà Jesús, o Pau Mas. Tots formaven una bona colla d’amics i pilotaris, que van créixer junts jugant als carrers de la localitat de la Marina Baixa. El seu entrenador en l’extraescolar era Toni Calvo, que va convertir el projecte en l’escola que hui en dia coneixem i on ‘Rodri’ va estar fins els 16 anys.

“En la darrera final de cadets que vaig jugar a raspall, em va veure Dorín i em va dir que li passava el meu telèfon a Emi i, des d’eixe moment, em van cridar a jugar partides de raspall. Vaig jugar contra Edu d’Alzira, Miravalles, Guille…però jo sempre els deia que el que a mi m’agradava era l’escala i corda”, conta Pere Roc II.

Un dia, faltava un jugador d’urgència al trinquet de Benissa i va debutar junt amb Jesús de Sella, amb qui compartia moltes partides a llargues de xiquet a Sella. “Des d’eixe dia no em falten partides, la veritat. Vaig tindre sort perquè vaig entrar en dos campionats com a reserva i vaig acabar guanyat un Caixa Popular en Genovés i la Copa2 amb Hèctor de Laguar”, recorda Rodrigo Sebastià.

En 2013 ja entra com a reserva de León en una Lliga Caixabank i en 2014 com a titular junt amb Raúl i Hèctor II. A partir de 2015, quan va disputar la seua primera final de Lliga Caixabank, ‘Rodri’ va passar a utilitzar el nom de Pere Roc II en honor al seu avi. Va coincidir amb el seu moment d’explosió com a pilotari. Va jugar 4 finals consecutives de Lliga Caixabank i cinc en total de les que va guanyar dos (2017 i 2018).

“De xicotet ja em vaig fer un dia una samarreta que posava Pere Roc II i la meua àvia, que no em venia a veure jugar perquè era molt patidora, em va dir que eixe no era jo. Però quan vaig començar a jugar partides importants, vaig voler portar el seu nom per a honrar la seua memòria, ja que ell jugava a llargues i no va poder estar anunciat als trinquets”, ressalta el rest de 31 anys.

Reconnectar amb la pilota

Després de més de deu anys com a professional i una temporada sense títols, Pere Roc II vol tornar a reconnectar amb la pilota dins i fora del trinquet. Per això, de cara a 2025, amb contracte recentment renovat, vol tornar a preparar-se com en 2017 i 2018. Allà les obligacions familiars eren altres i ara, amb dos xiquets, haurà de buscar la millor forma de compaginar-ho.

“Vull tornar a entrenar com un triatleta. Eixir a la muntanya, fer bici, nadar i estar més en contacte amb la natura. No vull tant de gimnàs sinó més connectar amb l’aire puc i poder jugar millor al trinquet. Així ho feia abans, que tenia més temps i em dedicava totalment a això. En 2025 vull guanyar algun títol i tornar-me a il·lusionar”, finalitza Pere Roc II.