FOTOS: Museu de la Pilota El Genovés

Als 66 anys, una malaltia que el perseguia fa anys ha acabat amb el jugador amb més carisma que ha xafat les lloses d’un trinquet. Pocs seran els homenatges que es faran en aquests dies als trinquets arreu de tota la Comunitat Valenciana per a enaltir una figura incomparable. Genovés se’n va i amb ell, la llegenda viva de la pilota.

La pilota estava composada per dos pilars: un era Paco Genovés i l’altre els aficionats i la gent de la pilota»

Han passat més de 25 anys des que El Genovés va remuntar aquella mítica final a Sagunt en l’any 95. Allà es va mesurar a un jove Àlvaro de Faura, que afrontava la seua primera final contra el seu ídol. Tot un repte que va suposar un somni per al després campió de onze Individuals, i que hui recorda per a Yosoynoticia.es en aquests moments tan durs per al món de la pilota valenciana.

PREGUNTA: Dies difícils, se’n va el més gran de la pilota

RESPOSTA: Son dies complicats. La pilota estava composada per dos pilars: un era Paco Genovés i l’altre els aficionats i la gent de la pilota. Estem afectats perquè és una pèrdua que no ens esperàvem. Però la vida és així, et pega eixos colps. Ara toca assimilar-ho el millor possible i recordar-lo sempre com el més gran, que és el que ha sigut.

P: Què va significar la figura de El Genovés per a tu?

R: Quan jo vaig començar a jugar, al meu poble tots volien ser com El Genovés. Ell era qui més jugava, era l’espill on mirar-te. De sobte, em vaig trovar que amb 19 anys tenia que jugar contra el meu ídol, el millor jugador. Va ser un somni. Jo puc tindre més títols que ell, però jo no li arribava ni a la sola de la sabata seua. Per a mi, ha sigut el millor de la història. A qui més he vist jugar a pilota és a ell.

De sobte, em vaig trovar que amb 19 anys tenia que jugar contra el meu ídol, el millor jugador. Va ser un somni»

No puc comparar amb altres com Rovellet o el Xiquet de Quart, jo no els he vist jugar, però jo crec que Paco és incomparable. Era una bèstia jugant a pilota. A nivell esportiu era impressionant. Imagina que jugava ell amb el germà contra els tres millors de cada lloc al que anaven. A més, com que el seu nivell era massa, a vegades li prohibien tirar-la dalt o jugar amb la mà esquerra o fer “bot de braç”…Això no es pot comparar amb ningú.

P: Com va ser aquella final des de dins?

R: El resultat va ser el de menys, anava jo per davant amb 55-40 i encara vaig perdre. El que em va marcar va ser tot el que em va portar eixa partida. Jugar contra el teu ídol en la final de l’Individual, que és la partida que tot jugador vol arribar, va ser massa. És una partida que tinc gravada al cor.

És una partida que tinc gravada al cor»

Després d’eixa final, vam estar tot l’estiu jugant partides junts. Anàvem amb el cotxe junts, jo era un xiquet i això per a mi era una bogeria. Arribàvem al poble on jugàrem cada vegada i es feia un rebombori impressionant. Jo això no ho he tornat a viure.

P: Tu eres jove i El Genovés es retirava i ho fa fer amb una remuntada, ¿et va ensenyar coses després de retirar-se?

R: Em va ajudar a crèixer molt, la pilota té eixa màgia. Hem de tindre en compte que el seu fill, Jose, va ser el meu màxim rival durant huit o deu anys i mai ha hagut unes males paraules o mal gest ni de Paco ni de Jose (Genovés II) cap a mi. Tot el contrari, vam poder gaudir de la rivalitat sana que teníem i ell ens va ensenyar.

Evidentment, dins del trinquet, teníem molta rivalitat esportiva perquè èrem professionals, però fora, èrem una pinya, com una família. I no només això, sinó també tots els consells que ell m’ha donat com a jugador, com a fill i com a pare.

P: Vas sentir eixa pressió mental de professional de la qual tant es parla ara amb el cas de Simone Biles?

R: La pilota és un esport en què el cap és molt important, estàs moltes vegades jugant soles i eres tu qui ha de ser fort mentalment. Per sort, els psicòlegs esportius ja estan instaurats també en la pilota perquè hui en dia és molt complicat. Tot el món vol que guanyes, des de la família fins als entrenadors i et pressionen molt per a aconseguir-ho.

El primer que ha de saber un jugador professional, per a mi, és a perdre»

El primer que ha de saber un jugador professional, per a mi, és a perdre. Jo durant l’any perdia moltes partides, però tenia la sort de que l’Individual se me donava molt bé i en eixe campionat el cap treballava molt per poder aconseguir-ho.

P: Quina és la impremta que deixa Paco Cabanes en el món de la pilota?

R: Inesborrable. Tots els jugadors que hi ha hui en dia, han volgut ser com ell. Fins i tot, els que no l’han vist jugar. Però tots quan comencen, volen arribar on ell ha arribat i això seguirà de per vida, ho transmetrem. La figura de Paco Genovés seguirà per sempre.

La figura de Paco Genovés seguirà per sempre»

P: Com es queda ara la pilota?

R: Paco ja és una llegenda. Hem tingut la sort de conviure amb ell, tant a nivell aficionat com a nivell professional. Anem a reviure totes les vivències i totes les anècdotes que hem viscut amb ell. Es contarà de generació, de pares a fills i de fills a nets. No hi ha cap poble a la Comunitat Valenciana on es jugue a pilota que no haja anat a jugar Paco.

El Genovés era una institució, però és que a més era una persona que sempre tenia el somriure apropiat. Jo no sabia, jo no tenia carisma. Però ell arribava al trinquet i creava un aura al voltant seua. A banda, era el millor, però tenia una personalitat i un carisma que era aclaparador.

P: Què significa la persona de Paco Cabanes per al poble valencià?

R: El Genovés és la proximitat. És la persona del poble i també de la capital, la persona de la pilota. Jo he anat a actes amb ell i sempre tenia un bon gest o la frase adequada, era un gust parlar amb ell. I no només de temes de pilota, tenia tantes coses que contar, hem tingut la sort de conviure amb ell.

Hem tingut la sort de conviure amb ell»